____________________________
Es tracten dels polsos d'ones de radiofreqüència que emet la màquina, per tal que després els àtoms d'hidrogen puguin emetre senyals que seran captades per la ressonància magnètica.
Aquesta captació es duu a terme gràcies a l'antena que vostè porta col.locada.
És imprescindible que
NO MOGUI GENS la part del cos que està en estudi.En cas de qualsevol problema sempre pot comunicar-se amb el tècnic, que l'atendrà per a qualsevol problema.
En principi no. En casos en que el pacient senti molt temor pot ser possible l'entrada d'un familiar per ajudar psicològicament al pacient.
El acompanyant no està exposat a cap mena de perill.
No tothom necessita una injecció per a la prova. El tècnic decideix en cada cas si vostè necessitarà una injecció en alguna part del cos que serà examinada i els seus símptomes. Aquesta informació ens la donarà el seu doctor.
Si el seu examen requereix l'ús d'una injecció se li aplicarà una petita agulla inserida en una vena del seu braç. Normalment deixem entrar una mica de suero en primer lloc. Això ho fem per a tenir un accés obert per a la prova.
Aproximadament quan han passat tres quartes parts de la prova, s'injecta un agent de contrast que s'anomena "gadolinium". Aquest material només s'usa per a la prova de ressonància magnètica. Pot ser que senti una sensació de fredor que li puja per el braç. De la mateixa manera que qualsevol substància que es pot en el seu cos, hi ha una petita possibilitat de reacció al.lèrgica.
Recomanem que esperi 24 hores després de la injecció abans de donar de mamar. Hauria d'amamantar abans de la prova i acumular llet durant aquest període de 24 hores.
No hi ha raó alguna per a la que no es pugui realitzar una ressonància magnètica durant el període d'embaràs. De tota manera, normalment tractem d'evitar oferir aquesta prova si es troba en les dotze primeres setmanes d'embaràs. Aconsellem que parli amb algun dels radiòlegs especialistes per a discutir si aquesta és la millor prova per a ajudar a diagnosticar els seus símptomes.
Sí, vostè no es veurà perjudicat en la prova per haver de portar empastes a les dents. Tot i que els empastes siguin metàl.lics, el tipus de metall que porten no és atret per el camp magnètic que genera la ressonància. Podria ser, però, que apreciéssim certa distorsió de les imatges si s'està fent una ressonància de coll, cervical o facial.
Si porta aparells a la boca i necessita fer-se una prova de ressonància magnètica, l'aparell pot tenir dificultats per a "sintonitzar" amb el seu cos. (el procés és similar al de sintonitzar una ràdio.) El procés de sintonització pot desequilibrar-se si hi ha metall en la ressonància.
Desafortunadament, no podem saber per endavant quanta distorsió hi haurà en les imatges resultants. La quantitat de distorsió depèn de la quantitat de metall en l'àrea examinada.